Apunta't al Club Lector

dijous, 17 de maig de 2018

Lluís Alpera presenta a València la seua antologia


Ulisses i la Mar dels Sargassos. Poesia 1963-2017” és el títol de l’obra poètica que recull la trajectòria literària de Lluís Alpera (València, 1938), referent de la poesia valenciana contemporània, i que es presenta el dijous 17 de maig al Museu de la Ciutat de València.

Més de mig segle de poesia condensada en un únic volum. Lluís Alpera, un dels grans noms de la literatura valenciana contemporània, presenta al Museu de la Ciutat de València “Ulisses i la Mar dels Sargassos”, un volum antològic publicat per Onada Edicions que recull fins a catorze poemaris apareguts entre els anys 1963 i 2017. L’acte tindrà lloc aquest dijous 17 de maig, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació de Carles Cortés, vicerector de Cultura de la Universitat d’Alacant, entitat promotora de l’obra, Jesús Huguet, membre del Consell Valencià de Cultura, i Antoni Ferrer, escriptor i autor de la introducció del llibre.

Alpera, nascut al barri del Cabanyal l’any 1938, va ser fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. La seua vessant literària es va emmarcar, després d’un breu inici en la lírica intimista i amorosa, en el realisme social i en la poesia cívica i de compromís. A la dècada dels 80 gira el seu estil cap a influències tant barroques com classicistes, fins aplegar a composicions de tall neopopularistes ja en el nou segle. Influït per Rilke, Riba, Lorca, Espriu, March o Estellés, entre molts d’altres, la seua obra presenta una forta tensió existencial i una percepció conflictiva del món. Aquesta dilatada trajectòria literària també ha estat reconeguda: ha obtingut reconeixements com el premi Salvat-Papasseït, l’Ausiàs March de Gandia, o el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia.

dijous, 1 de març de 2018

El més consultat a Onadaedicions.com durant febrer

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de febrer.

FICCIÓ

1. Versos contra la violència. Un poemari diferent, fruit de la ràbia i la tristor després dels fets de l'1 d'Octubre a les Terres de l'Ebre. Poetes i poetesses del territori van alçar la seua veu en un recital celebrat els dies posteriors, que ara trobem en format de llibre, per tal de mantindre la flama de la pau com a solució. La publicació va acompanyada d'un conjunt presentacions i posades en escena, tant per les comarques ebrenques com d'altres.

2. El cas Peníscola. Dècades enrere, un horrible crim va colpir la històrica vila de Peníscola, la Ciutat en el Mar. Però, va quedar sense resoldre. Ara, la inspectora dels Mossos d'Esquadra Anna Recasens s'ha pres aquest assassinat com una qüestió personal i farà el que calga per descobrir qui va matar Roser. El problema, però, és que està fora de la seua jurisdicció. Amb aquests vímets, Manel Joan i Arinyó ha confeccionat una novel·la negra plena d'humor i intriga, que després de guanyar el Vila de Puçol, aplega ara en una nova edició dins la col·lecció Maremàgnum.

3. Entre la pedra i el ferro. Si hi ha una paraula que defineix Sagunt és història. Segles d'història, des de les velles Arse i Saguntum a la industrialització del Port. És per això, com diu el títol, que la ciutat ha estat escrita en la pedra i en el ferro. Però aquest no és un llibre d'història, sinó de poesia. Desenes de poetes i poetesses canten a Sagunt, als seus paisatges, al seu patrimoni i a la seua gent. Poesia per parlar d'una ciutat, en un volum coordinat pels escriptors Vicent Penya i Antoni Gómez.

4. El mar de les ombres. Després de l'èxit de "Ningú no mor", l'autor capelladí Joan Pinyol ens porta aquesta novel·la d'aventures, oberta a joves de totes les edats. Està ambientada a principis del segle XX, quan Miquel vol escapar del seu malaurat destí en un vapor que duu emigrants a Amèrica del Sud. Però, la travessia comptarà amb un passatger molt perillós. Uan novel·la àgil i plena d'intriga, per gaudir-ne de la lectura.

 5. La lluna de Praga. Quan parlem de l'obra de Jordi Santasusagna, parlem d'un autèntic clàssic de la col·lecció Maremàgnum, que va enganxant edició rere edició. Les claus per captivar a tot tipus de lectors i lectores des de finals de l'any 2013 es troba en una recepte que combina la novel·la de misteri i d'aventures amb uns personatges plens de força i unes ambientacions que no deixen indiferent, des de Praga fins Manresa.

NO FICCIÓ

1. Els paisatges trobats. Cada cop el dietari de Josep Santesmases aplega a més lectors i lectores. L'obra guanyadora del II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló és un llibre de recorregut lent, pausat com el paisatge que descriu l'escriptor de Vila-rodona, a l'Alt Camp, i que mereix detindre's a cada instant per gaudir del bon fer literari. I també, és clar, per copsar el nostre paisatge, part fonamental del patrimoni, amb una altra mirada.

2. Joan Fuster per a joves. Joan Fuster és imprescindible. I un clàssic. Però a la vegada, els seus escrits mantenen la vigència intacta, tot tocant temes de tota índole. És el Fuster més assagístic el que ha destacat l'antòleg Salvador Vendrell per donar forma a aquest recull de textos, pensats especialment per a la lectura a les aules, però que obren les portes de tots els lectors i lectores al pensament fusterià.

3. Els orígens del Maestrat històric. Sens dubte, aquest va ser un dels títols de l'any passat. El setè centenari del Maestrat de Montesa va despertar l'interès del públic, no només de les comarques del nord, per conèixer com es va configurar aquest territori en els primers segles de la conquesta, i a més, per primera vegada des d'una òptica global. Aquesta primavera Vicent Royo continuarà les presentacions, i a més, estrenarà nou llibre, "Les arrels històriques dels Ports", enfocat en la comarca morellana.

4. La cuina de Traiguera. Publicat fa gairebé cinc anys, aquest receptari és la descripció del paisatge, el terme i la societat de la vila de Traiguera, al Maestrat, a partir de les seues menges més tradicionals i genuïnes. Autèntica cuina de proximitat i arrelada al territori, amb una tria feta a quatre mans entre l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs, de l'emblemàtica Casa dels Capellans.

5. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Títols com aquest han possibilitat que La Teca siga una col·lecció de llibres gastronòmics de referència, amb un prestigi avalat per guardons com el Gourmand que va aconseguir aquest receptari creat per la Fundació Alícia i un grup de cuiners i restauradors catalans per recuperar un ingredient ben nostrat: la garrofa. Propostes originals, sorprenents i saludables per treballar amb productes de quilòmetre zero.

dilluns, 19 de febrer de 2018

Joan Francesc Peris presenta el poemari "Amors de tardor" a Alzira aquest dijous


Els "Amors de tardor" de Joan Francesc Peris continuen solcant el país. El pròxim dijous 22 de febrer, els versos de l'autor gandià apleguen fins Alzira. La Llibreria, situada al carrer Hort dels Frares, 6, acollirà l'acte a partir de les 19.30 hores, i es comptarà amb la música del violinista Lluís Vinyó.

dijous, 15 de febrer de 2018

Aquest divendres es presenta "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs (1863-1935)" de Miquel Àngel Baila


En "Los proyectos de ferrocarriles hasta el Puerto de Vinaròs", el professor Miquel Àngel Baila recupera un seguit d'iniciatives públiques i privades que, en el brogit del desenvolupament industrial de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del següent, es van idear amb un punt en comú: l'arribada del tren fins el nou port vinarossenc. Eren trens que havien de baixar el carbó de les conques aragoneses, o del mateix Maestrat i els Ports, o fins i tot resseguir la línia de costa des de l'Ebre. Però, cap d'elles es va arribar mai a materialitzar.

Miquel Àngel Baila presenta aquest llibre el pròxim divendres 16 de febrer, a partir de les 19 hores, a la Biblioteca Municipal de Vinaròs, en una cte que comptarà amb la participació de José Luis Pascual, president de l'associació Amics de Vinaròs, i el professor de la URV Miquel Àngel Pradilla.