dijous, 29 d’octubre del 2009

Lluís Bonada ressenya "Un viatge fora forat" d'Amàlia Roig a El Temps

El crític literari Lluís Bonada parla en la revista El Temps de "Un viatge fora forat", el debut literari de la psicòloga i professora vinarossenca Amàlia Roig, qui, a partir del personatge de la periodista Anna Miralles, recrea amb la memòria, els sentits i la imaginació, pobles o indrets que conformen un mapa sentimental –al nord, el Delta, al sud, les illes Columbretes– a l’entorn del riu Sénia.

La ressenya de Bonada la podeu llegir tot seguit.

Tenim el punt just de novel·lització: una periodista acabada de deixar-se amb el marit torna als espais de la seva infantesa. A partir d’aquí comença la crònica d’un viatge, d’un viatge destinat a recuperar aquest espais d’infantesa. És una crònica doble, hi ha retrat exterior i retrat interior.

El retrat exterior, tot hi ser impressionista, no deixa mai de ser fidel, realista, detallat. Impressiona l’habilitat de l’autora a l’hora de dibuixar, amb extrema naturalitat i una gran economia de recursos, el paisatge. El retrat interior consisteix en la relació que estableix l’autora amb el paisatge present i el paisatge recordat. Gràcies a la vida que l’autora ha injectat a la protagonista, es pot afirmar que el llibre és el resultat de la relació entre biografia i paisatge.

A Barcelona enyorava el paisatge perdut i aquell enyor, diu, no consistia tan sols en una suma de sensacions, sinó que tenia imaginació i memòria. És una confessió i, alhora, un programa literari. L’autora, de bracet amb la protagonista, farà diversos recorreguts al voltant de Vinaròs, que s’ompliran de colors i olors, de records i sensacions, de paisatges verges i paisatges treballats, de persones i de paraules.

Aquest viatge era ple de perills, bàsicament dos. El primer, el desequilibri entre els elements que conformen el relat. El segon, l’efusió tronada. Amb una mà mestra admirable i sorprenent en una persona que escriu el primer llibre, l’autora mantén el delicat equilibri des de la primera pàgina a la darrera i mai no cau en l’afectació. En tots dos aspectes el llibre és modèlic.

També és modèlic en un tercer aspecte, el de la descripció del recorregut. Sovint, l’autor de llibres de viatges acumula tanta bellesa, tanta emoció, que el lector, literalment, s’hi perd o deixa de passejar i deixa d’acompanyar el narrador. Aquí sempre compartim el camí amb la narradora, sempre sabem en quin punt precís del trajecte ens trobem.