dilluns, 24 d’octubre del 2011

"El regal en la mirada": el Perú d'ara i sempre a ulls de Joan-Baptista Campos

Els relats de viatges són un dels subgèneres de la novel·la més populars i coneguts des de fa segles, com ara les vivències escrites de Marco Polo a la Xina. En la literatura valenciana i en valencià, per contra, no ha estat tan reeixit com poden ser els contes o la novel·la eròtica, per mencionar-ne dos exemples amb certa tradició en llengua pròpia.

Per sort, en els darrers temps, la literatura viatgera valenciana ha reviscolat. Toni Mollà va guanyar el Ciutat de València amb les experiències de la seua estada a San Francisco i Califòrnia, a les portes de l’elecció de Barack Obama. Va publicar-lo l’any passat, tot coincidint amb la visió d’Emili Piera sobre el Camí de Sant Jaume i els pelegrins compostel·lans.

Aquesta versió en paper de “Valencians pel món” s’ha ampliat amb la publicació, passat setembre, de “El regal en la mirada”, el viatge del castellonenc Joan Baptista Campos pel Perú, editat per Onada. Al llarg de tres setmanes d’octubre, Campos recòrre aquest país armat amb un quadern, on apunta les seues impressions del que veu, escolta, tasta i percep, unes impressions que s’entrecreuen amb les pròpies experiències i apunts de l’autor.

Descobrint un país

Com a turista europeu, Campos passeja pels indrets més coneguts, i a la vegada desconeguts, del Perú. El viatge s’enceta i fineix a la capital, Lima, però el camí recórre Arequipa, “la ciutat blanca” i Cusco, “el melic del món”. El llac Titicaca, la selva amaçònica i les serralades andines amb l’impressionant Machu Picchu, també s’incorporen a la travessia. Una travessia ben planificada d’abans de sortir de casa, però que ens ensenya que tot i les preparacions, sempre hi ha un espai per a dur-se sorpreses, positives i negatives.

Allà on va, acompanyat de la seua companya, l’autor descriu els ambients, els sabors i els olors. Xerra amb nombrosos peruans i peruanes, que ens ajuden a comprendre el país més enllà dels tòpics de les guies de viatge. Així, coneixem a Rosa, una mestra-conductora de turistes, a Gladys, una xiqueta que es guanya la vida ballant al carrer, o a Tito, l’encarregat de dur els visitants estrangers a la selva, al cor de les tenebres conradià.

Se’ns presenta doncs, un Perú divers. Mentre a Lima estan immersos en campanya electoral, a l’interior rural del país sobreviuen al dia a dia. La història és ben present: l’herència dels inques perviu tot i la colonització espanyola, la qual s’entresmescla amb les cultures quítxua, aimara, taquiles, uros i tantes altres. Les contínues contextualitzacions i ampliacions d’història, cultura, societat i política que fa Joan Baptista Campos al llarg del llibre contribuixen a no perdre’s i a que el lector tinga una visió global del Perú actual i de sempre.

Patir de soroche

“El regal en la mirada”, tot continuant les normes dels relats de viatges, combina les grans dades que cal saber sobre el país andí, amb la història personal de dos turistes valencians que tant pateixen de soroche, el mal d’altura, a la Vall del Colca, com es deceben quan no aconsegueixen fotografiar cap animaló a la Cruz del Cóndor. Per damunt de tot, l’interés i la curiositat per viure un viatge únic, a la manera de l’Ítaca de Kavafis.

No és el primer relat de viatges de Joan Baptista Campos (Grau de Castelló, 1961). Fa dos anys va fer una primera incursió amb “El món en dotze relats”, on ens portava per L’Havana, Praga o el Carib, entre d’altres, unes postals que li van valdre el Premi de Narrativa Catalana Sant Just Desvern. Ara, amb “El regal en la mirada”, mostra de nou que és tan bon escriptor com viatger.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada