diumenge, 30 de setembre del 2012

" Aquest llibre deixarà constància del cant popular d’altres èpoques, el qual quedarà com a un tresor de la nostra tradició cantada". Entrevista al musicòleg Joaquim Icart

El llibre "Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp" ha comptat amb la participació d'un bon grapat de gent. Hi ha les informants, les àvies que durant aquest temps han rememorat les melodies de la seua infància; hi ha també els membres del Centre d'Estudis Mont-rogencs, que han organitzat les entrevistes i n'han arreplegat els enregistraments. I també hi ha el paper que han jugat en Joaquim Icart i n'Anna Cazurra, transcriptors de les cançons en les partitures que hi apareixen a l'obra i que permeten la seua preservació.

Precisament, amb motiu de la presentació del llibre a Mont-roig, el passat divendres, el diari El Jornal ha entrevistat Joaquim Icart, un musicòleg tarragoní amb una ampla trajectoria artística (en múltiples vessants), qui apunta, en primer lloc, l'aportacio del llibre.

Aquest llibre, és un recull de cançons que varen ser populars a Mont-roig en els temps de la infància les senyores que les van cantar per a la seva transcripció al pentagrama. Segurament més d’una, hauria quedat en l’oblit, i possiblement en perill de desaparèixer en la nostra memòria.

Icart també hi destaca el paper pioner de Catalunya en l'estudi de la cançó tradicional, i apunta que cal que les noves generacions la coneguen atès que "cantar-la ara es converteix en un himne a les vides dels qui ens van precedir, alhora que fan reviure en nosaltres aquelles mateixes emocions. D’això en diem història viva, i és la que fa que el sentir d’un poble transcendeixi el pas del temps."

Podeu llegir l'entrevista íntegra d'Eduard Boada a Joaquim Icart tot clicant ací.

divendres, 28 de setembre del 2012

Jesús Serrano, autor de Miquelet Setencàrrecs: "El nostre xiquet ja és una referència dintre de l'imaginari històric ampostí"

Amb Miquelet Setencàrrecs, Jesús Serrano ha volgut recollir les històries ampostines que romanen en la memòria dels més grans i posar-les a l'abast de les noves generacions, per tal de que romanen a l'imaginari col·lectiu de la capital montsianenca. Un personatge, dibuixat per Jordi Alfonso, que ha aconseguit aquest objectiu, i a més a més, s'ha convertit en un nou símbol ampostí: junt la seua inseparable granota Teresina, va ser el pregoner de la passada Festa del Mercat. Parlem amb l'autor.

El segon llibre de Miquelet va veure la llum a la passada primavera, com valoreu la seua rebuda entre el públic en aquest temps?
Creiem que la nova entrega de les històries de Miquelet ha obtingut una rebuda força important amb la presència de gairebé dos centenars d'amics el dia de la seua presentació i convertint-se en el llibre més venut a Amposta la darrera diada de Sant Jordi.
 
A qui creieu que agraden més els “encàrrecs”, als xiquets d’avui en dia o a la gent gran que era xiqueta quan van succeir els fets que es conten?
Tant "Els encàrrecs de Miquelet" com "Altres encàrrecs de Miquelet" pretenen agradar al màxim grup de persones possible sense tenir en compte la variable de l'edat però cal dir que el que s'ha pretès des d'un inici és tractar de potenciar el joc intergeneracional on pares/mares i iaios/iaies expliquen els contes als xiquets de la casa gaudint així tota la família del món de Miquelet.
 

Quin és el paper que hi juga el projecte d’en Miquelet a Amposta?
Miquelet té la sana pretensió de convertir-se en el pregoner de referència de la història ampostina de la primera meitat del s. XX., apropant aquesta història als més petits i ajudant a potenciar aquest record identitari als més grans.

Com heu dut a terme la documentació dels successos que hi apareixen?
Com a llicenciat en Història he fet una recerca escrupolosa de dades resseguint molta bibliografia escrita visitant biblioteques i hemeroteques (ja siguin reals o virtuals), i també parlant amb gent gran del poble en converses enriquidores amb els iaios ampostins.

Un dels seus objectius és transmetre la història ampostina entre generacions, considereu que s’ha aconseguit?
El Miquelet ha tractat d'aprofitar-se del format "conte" com a mitjà per a difondre la història recent als infants i això ha agradat força als més grans fent-se seua aquesta idea i gaudint d'explicar les velles històries del delta als més menuts de la casa.

Hem vist Miquelet de carn i òssos, a la Fira del Mercat, creieu que s’ha consolidat com a personatge ampostí?
Aquest any hem gaudit del càrrec honorífic de ser pregoners de la IV Festa del Mercat a la Plaça una fira històrica que està agafant molta força consolidant-se dintre del calendari històrico-festiu de les Terres de l'Ebre. El fet que des de l'Ajuntament ampostí pensessin en Miquelet Setencàrrecs com a pregoner d'aquesta gran festa deixa ben clar que el nostre xiquet ja és una referència dintre de l'imaginari històric ampostí.

Hi teniu pensades nous encàrrecs per a en Miquelet?
Ja ho veurem... Volem anar en peus de plom per tal de no "cremar" el personatge... El temps dirà...

Es donarà a conèixer els guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2012

Al seu compte de Twitter, el Gabinet de Promoció del Valencià de l'Ajuntament de Sagunt, organitzador dels Premis Literaris, han anunciat que avui es decideixen els guanyadors d'aquesta nova edició dels guardons.

Ara bé, fins el proper 19 d'octubre no es difondran qui ha estat el vencedor en les tres categories del Certamen, teatre, poesia i narrativa.


dijous, 27 de setembre del 2012

Ivan Brull participa avui a l'Escriptors al Terrat, a l'Edifici Octubre de València

El poeta valencià és un dels dos participants en aquesta represa del programa "Escriptors al Terrat", que cada darrer dijous de mes duu a l'edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània de València als literats més destacats. Dins de les diverses vessants literàries, en aquesta ocasió s'ha optat per trobar un poeta novell i un de veterà, com és en Jaume Pérez Montaner, un clàssic de les lletres valencianes. Serà avui a partir de les 19.30 hores i està organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Ivan Brull (València, 1978) s'ha llançat al món de la poesia de la mà de "Cantaments", un poemari publicat al 2010 després de guanyar el Jaume Bru i Vidal Ciutat de Sagunt d'eixe any, i que ha estat definit com "engrescador, una cruïlla de temàtiques i recerques formals on l’autor tracta de trobar, entre un material heterogeni fet de records i experiències, la seua veu poètica." (Xavier Aliaga).

Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938) acumula una extensa tasca cultural. Poeta, assatgista, professor, traductor, crític literari, president de l'AELC… Una referència en la literatura valenciana contemporània.

Les galerades de "Marc i el poder sobre el temps"

A Onada hi tenim un bon grapadet de projectes del que esperem que un bon dia arriben a les prestatgeries. A la col·lecció infantil La Feram Sèrie Roja, dedicada a xiquets i xiquetes d'al voltant dels 10 anys, el que espera torn és "Marc i el poder sobre el temps", un conte de Mercè Climent, amb il·lustracions de la seua germana, Àgueda Climent. I al seu bloc, Els primers gestos del verd, ha penjat aquesta fotografia, amb les galerades i el que serà la coberta del llibre.


"Marc i el poder sobre el temps" ens presenta a Marc Fullana, un xiquet de vuit anys de Muro, que un bon dia, es troba amb un vagabund molt peculiar que li concedirà un desig: la capacitat d'aturar el temps. Us imagineu què podríeu fer si tinguéreu aquest poder entre mans?

dimecres, 26 de setembre del 2012

Onada a Liber 2012


Onada Edicions estarà en la 30ena edició de Liber, la Fira Internacional del Llibre, que enguany té lloc entre el 3 i el 5 d'octubre a Barcelona.

En concret, podreu trobar l'expositor d'Onada a:

FIRA DE BARCELONA - GRAN VIA 
PAVELLÓ 1 - CARRER D STAND 447

on hi haurà una mostra del nostre catàleg editorial. Us hi esperem!

"Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp", la memòria melòdica d'un poble

La música és un apartat indestriable del patrimoni històric i cultural dels nostres pobles i viles, però que, dissortadament, en moltes ocasions les tonades populars han caigut en l’oblit, perdent-se en el temps, i amb elles, un tros de la idiosincràsia nostrada. 

Per aquest motiu, al poc de formar-se el Centre d’Estudis Mont-rogencs, els seus membres ja van tindre clar que calia preservar les cançons que des d’antuvi s’havien taral·lejat a aquesta vila del Camp de Tarragona. Ja al 2006, van començar a entrevistar a persones grans de la població, les quals recordaven aquelles cançonetes que havien après dels seus majors o amb les que jugaven a l’escola. 

En un segon període, cap el 2009-2010, el Centre d'Estudis va dur a terme noves entrevistes, les quals, unides a les anteriors, van donar com a resultat un impressionant corpus de cançons populars: “Anirem a Montserrat”, “Els esclops d’en Pau”, “Un gatet dormia”… El següent pas per a la seua preservació era publicar-les per a que tothom a Mont-roig les tingués sempre a mà. 

Un cançoner mont-rogenc 

Amb els enregistraments de les entrevistes, el grup del Centre d'Estudis, coordinat per Conxita Aragonès, va acudir al musicòleg de la URV Joaquim Icart, qui va convertir les veus de les àvies en partitures. Així, “Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp” és un cançoner que recull tant la partitura com la lletra d’al voltant d’un centenar de melodies tradicionals. 

Les cançons estan ordenades alfabèticament, encara que s’hi poden classificar en quatre grans grups: infantils, lúdiques, religioses, i d’amor i desamor. La majoria són en català, encara que també n’hi ha un grapat en castellà. I pel que fa al seu abast geogràfic, hi van des de la més estricta localitat, com pot ser “A la Verge de la Roca”, fins a cançons prou conegudes arreu del territori, com ara “Baixant de la font del gat”. En ocasions, una mateixa cançó ha comptat amb dues versions diferents. És el cas de “El senyor mestre està malalt”, de la qual es va recollir una lletra al 2006 i d’una diferent quatre anys més tard. 

Presentació del 28 de setembre 

“Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp” es presentarà el proper divendres 28 de setembre, a les 19 hores, a la Casa de Cultura Agustí Sardà. Comptarà amb els impulsors i les informants, així com amb la presència de l’alcalde de la localitat, Ferran Pellicer, el director del Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs, i del president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Josep Santesmases. 

El llibre, a la vegada, és el tercer volum de la Biblioteca Mont-rogenca, que edita Onada junt el Centre d'Estudis Mont-rogencs, i arriba només un parell de mesos de “Aprendre de lletra”, una obra gràfica al voltant de la història de les escoles de la vila.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Josep Pascual Tirado i Tombatossals, vistos per Josep Miquel Bausset

El proper 4 d'octubre, la castellonenca Llotja del Cànem acollirà la presentació de "Viatge al país de Tombatossals", una adaptació lliure i il·lustrada del clàssic de Josep Pascual Tirado, a càrrec de Vicent Pitarch i Xipell. La publicació s'emmarca dins dels actes del 80é aniversari de les Normes de Castelló. Com el programa d'aquesta efemèride es va donar a conèixer a principis d'enguany, ja des de llavors es va anunciar l'arribada, per a la tardor, d'aquesta versió del "Tombatossals", dirigida al públic infantil.

En aquest sentit, al llarg d'aquest 2012 s'han publicat diversos articles al voltant de les Normes i del mateix Tirado (es compleixen 75 anys de la seua mort), un dels seus signants i personatge clau en la literatura castellonenca. Un d'aquestos articles és el que dedica Josep Miquel Bausset a l'autor, i que va ser publicat al Mediterráneo el passat mes de juliol i que es pot llegir ací en línia.

Bausset biografia la figura de Josep Pascual Tirado (1884-1937), definit entre els seus com "personatge dinàmic i amic de la broma", des dels seus inicis com a redactor al periòdic estudiantil i el seu posterior pas pels camps i les hortes de Castelló, una experiència cabdal que es reflectirà en la seua literatura. Posteriorment van indre els textos a La Província, les primeres novel·les, el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, i al remat, les seues dues grans obres "De la meua garbera" i "Tombatossals", "la creació d'un mite nacional", diu l'article paragrafiant Lluís Gimeno. Amb tot, com assenyala Bausset "hauríem d’aprofitar aquesta data per llegir el Tombatossals, una obra que és, com diu el professor Lluís Gimeno, 'la culminació de les virtuts literàries dels escriptors castellonencs'."

dilluns, 24 de setembre del 2012

"Aprendre de lletra vol aportar la preservació de la memòria històrica escolar i la conservació dels documents gràfics". Entrevista al Grup de Fototeca del CEM

El Centre d'Estudis Mont-rogencs viu una bona activitat de publicacions enguany. Aquest divendres, 28 de setembre, presenta "Cançons tradicionals a Mont-roig", un volum per conèixer les tonades, lletres i melodies de tota la vida a la població. No fa ni dos mesos que ja van presentar l'anterior obra de la Biblioteca Mont-rogenca. "Aprendre de lletra… Records d'escola" és un recull d'imatges històriques que han tingut lloc a les aules de la vila, des de finals del segle XIX fins al XX, en un gran treball d'identificació d'alumnes i mestres que han passat per les escoles. Hem parlat amb Ferran Rom, un dels membres del Grup de Fototeca del CEM.  

D’on sorgeix el projecte de l’exposició “Aprendre de lletra... records d’escola”? 

El projecte sorgeix quan el CEM veu l’èxit de l’exposició de fotografies escolars antigues, l'estiu de 2010. Va ser l’estimul per preparar la petició de subvencions, i en el cas que fos positiu el resultat, preparar l’edició.

Va ser difícil la recerca del material fotogràfic que es va exposar i que ara forma part del llibre? 

La crida que la secció de la Fototeca del CEM va fer al poble de Mont-roig, va ser ben acollida per la població, hi ha fotografies que les varen portar 3 o 4 veïns, i el boca a boca també va ser positiu.

Com ha estat la feina d’identificar els rostres dels escolars i mestres que hi apareixen a les fotografies?

Segur que el més complicat és la identificació dels escolars i mestres, sort en tenim de l’ajut de les persones grans. Tot i que la crida diu que ens han de identificar els escolars o professor, la gent sols coneix els familiars més propers. Per poder posar el segon cognom varem fer una taula amb tots els components de la secció i amb l’ajut de llistats de socis, de telèfons i la memòria dels elements de la secció i la col·laboració de l’associació de Jubilats del Casal d’Avis.




Què hi pot aportar el llibre “Aprendre de lletra” al poble de Mont-roig del Camp? 

Aprendre de lletra vol aportar la preservació de la memòria històrica escolar i la conservació dels documents gràfics que ens han confiat el veïns.

Considereu que l’obra també compleix com a homenatge cap els docents qu han passat per les escoles mont-rogenques al llarg d’un segle?

Aprendre de lletra, voldria ser l’homenatge als docents tot i que no hi son tots els mestres que han passat per l’escola els últims cent anys.

Després de remenar imatges d’entre 1889 i 1990, quins són els detalls que més us han cridat l’atenció?

Cada fotografia pot tenir una historia o una petita referència familiar per part dels alumnes o de la persona que ens fa arribar les fotografies. La fotografia segona del llibre, de 1889 hi ha una nena: Dolors Munté, de 1889 que no sabem identificar, però un familiar ens va informar que de més gran es va fer monja de clausura. És molt bonic veure el vestuari de les fotografies més antigues, el mirinyac de la professora, o el tratge dels professors.

El Grup de Treball de la Fototeca del CEM hi té pensats nous projectes? 

La secció de la Fototeca del CEM, te molts projectes: pel proper gener volem fer una exposició dins el món de la cultura popular i tradicional sobre la festa de Sant Antoni i les carreres de cavalleries. Recollim postals de Mont-roig del Camp del segle passat i de diversos autors, que algun dia pot ser un llibre. L’any passat 2011 a l’agost varem fer una exposició, sobre la guerra, els soldats i el servei militar, que també un dia podria ser una publicació. Tot va lligat al suport econòmic que podem trobar, però per projectes que no es perdi.

L'Exposició dels Contes de Muniatto arriba a Tàrrega

Les Contalles de Muniatto comencen a Tàrrega una tardor que es presenta plena d'actes i fires que recorreran les nostres comarques, i on, de la mà de les seues autores, l'Ester i l'Olga Besolí, podreu trobar les aventures del xiquet Muniatto, contes que ensenyen valors com el respecte, la tolerància, la imaginació o la creativitat.

Els Dibuixos dels Contes són una exposició que al llarg d'enguany la il·lustradora, Ester Besolí, ha mostrat en diversos indrets. Són una selecció de les millors imatges que ha deixat en els catorze contes de Muniatto que s'han publicat fins ara. Aquests dies, com hem comentat, estan a la capital de l'Urgell. Fins el proper 21 d'octubre els podreu veure al restaurant El Gat del Rosal (Av. Onze de Setembre), espai de l'Associació Alba i dedicat a la integració.

A més a més, el cap de setmana del 29 i 30 de setembre, podreu trobar els Contes de Muniatto a la Fira Ibèrica que se celebra a Alcanar. La setmana següent, viatgen cap la Terra Alta, a la Fira del Mostillo d'Horta de Sant Joan. El 12 i 13 d'octubre és el torn de la Fira de l'Aiguardent de Prat de Comte, i per concloure un atapeït inici tardorenc, el dissabte 20 d'octubre hi participen de les Jornades Ebrenques que hi tindran lloc a la Biblioteca d'Amposta.


dissabte, 22 de setembre del 2012

Preparant novetats: "Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp"


 Després de "Aprendre de lletra", la setmana vinent el Centre d'Estudis Mont-rogencs presenta una nova publicació que pretén aprofundir en el ric patrimoni històric i popular d'aquesta vila del Baix Camp. Es tracta de "Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp", els fruits d'una intensa recerca musical que es poden catalogar com a tradicionals. Un patrimoni oral, què ha perdurat de generació en generació, i que es busca preservar per als nous mont-rogencs. La coordinadora del volum, que ha comptat amb un bon grapat de col·laboradors i col·laboradores, és Conxita Aragonès, mentre que la transcripció musical va a càrrec de Joaquim Icart.

"Cançons tradicionals a Mont-roig del Camp" es presentarà divendres 28 de setembre a les 19 hores, a la Casa de Cultura Agustí Sardà. Comptarà amb la participació dels autors, de l'alcalde de la vila, Ferran Pellicer, i de Jordi Agràs, del Departament de Cultura de la Generalitat.

divendres, 21 de setembre del 2012

Entrevistem Olga i Ester Besolí, autores dels Contes de Muniatto

Les Contalles del xiquet Muniatto són els contes ebrencs més reeixits dels darrers temps. La col·lecció impulsada per les germanes Besolí, Olga i Ester, suma ja 14 aventures d'aquest personatge adreçat a menuts d'entre 3 i 6 anys. Són aventures que ens mostren valors tan necessaris com l'amistat, la imaginació o el respecte. I tot, des d'una vessant divertida. Entrevistem les seues autores.

Passat desembre vau estrenar tres noves Contalles de Muniatto, com valoreu la rebuda què han tingut en aquest temps?
Molt bona. Els contes de Muniatto han tingut molt bona acollida entre els més menuts. La prova està en què, en quan un xiquet en té un, vol comprar tots els altres contes fins completar la col·lecció, i veure així quines altres aventures li passen a Muniatto . Molts ens comenten què els ha agradat molt el personatge de Garbanso, un nou amic de Muniatto. També ha sorprès molt el conte de “El Halloween de Muniatto”... sobretot pel tema, però també perquè tot i ser un conte infantil té un pèl de terror i misteri

Considereu que la col·lecció s’ha consolidat?
Sí,  ja portem 14 títols publicats. Com hem comentat abans, sovint parlem amb els lectors i ens comenten quins títols tenen i que es van fent la col·lecció poc a poc. Les mares i pares els regalen als xiquets per l’aniversari o quan es porten bé, com a premi.

En què us baseu, de cara a extraure les vivències del xiquet Muniatto?
La creadora de les histories es l´Olga i majoritàriament, estan inspirades en els gags del pallasso Muniatto, i en la manera especial que té d´entendre el món, una visió original i divertida que el fa diferent a tots els altres. No és d’estranyar, llavors, que al xiquet Muniatto dels contes li passen tantes aventures... això sí, sempre fomentant els valors socials indispensables com són: el respecte pel medi ambient, la tolerància, l’amistat... i també valors personals com són: la imaginació, la creativitat, la diferenciació i la voluntat pròpia, entre altres.

Què hi treballeu primer, el text o la il·lustració?
Sempre treballem primer el text i desprès la il·lustració. No és que sigui un ordre que ens hem imposat, sinó que va sorgir així des del primer conte que vam crear i, com ens ha anat bé aquest sistema de treball, doncs l’hem continuat. 

Com valoreu l’aspecte didàctic de les Contalles de Muniatto? Poden donar joc en un aula? 
Tots els contes contenen una ensenyança, una lliçó. Per exemple,  “Muniatto i el jardí de la mare” ens ensenya a ser pacients i constants, perquè arribar a aconseguir el fruit costa. 
En un aula poden donar molt de joc, i  més ara que ja estem treballant les unitats didàctiques de cada conte i que els col·legis és podran descarregar mitjançant  la web d'Onada. A cada unitat didàctica hi han unes activitats per abans de la lectura, i unes per després de la lectura, a més d’una activitat de manualitats, totes enfocades a potenciar i ampliar tant la comprensió com l’ensenyança de cada u dels contes. 

Hi teniu pensades noves Contalles? 
I tant que sí, tenim tres contes més pensats i guardats per a la propera edició. Però no ens preguntes el tema perquè l´Olga ho vol mantenir sempre en secret fins que no es publica.... així resulta molt més emocionant!

dijous, 20 de setembre del 2012

Ester Besolí al programa Dixa'm vore


La il·lustradora dels Contes de Muniatto conta què fer aquestos dies per les Terres de l'Ebre al programa Dixa'm vore, de Canal TE.

dimecres, 19 de setembre del 2012

"La mort, a l'ombra del bibliotecari" va presentar-se a La Setmana


Màrius Moneo va presentar la seua novel·la, "La mort, a l'ombra del bibliotecari", passat diumenge a La Setmana del Llibre en Català, a Barcelona.

Imatge: La Setmana.

El ceramista Joan Panisello esmenta la seua aparició al llibre "Jesús"

A l'inici d'aquest estiu que fineix, es presentava a l'EMD el llibre "Jesús", un recorregut per aquest poble ebrenc, a la vora de Tortosa i Roquetes, amb el qual podem conèixer la seua història, el seu entorn, les seues festes, etc. Un dels apartats es dedica a destacar tots aquells jesusencs i jesusenques il·lustres que, des dels àmbits de la cultura i l'art, han dut el nom de la vila arreu del món.

Un d'ells és el ceramista Joan Panisello, considerat un dels artistes contemporanis més reeixits en aquesta vessant. Panisello, amb dècades d'experiència i centenars d'exposicions al darrere, s'ha fet ressò de la publicació del llibre del seu poble al seu bloc personal, on podem veure en concret la pàgina que se li ha dedicat, i que podeu fer-hi una ullada tot clicant ací.

divendres, 14 de setembre del 2012

"Amb tot, no deixa de ser un moment engrescador, com tots aquells que qüestionen situacions obsoletes". Parlem amb Vicent Sanz de "Un pont sobre el meridià"

A la passada primavera veia la llum "Un pont sobre el meridià", la primera obra conjunta dels membres d'El Pont, l'associació que reuneix els literats de les comarques de Castelló. Un conjunt de diversos relats que aborden l'ara i ací a estes contrades. Parlem amb un dels membres d'El Pont, en Vicent Sanz.  

Un pont sobre el meridià és una fita més de les que El Pont Cooperativa de Lletres ha dut a terme en els seus dos anys. Com valoreu la trajectòria de l’associació? 
Fins ara hem encetat el camí que havíem previst. Al llarg de tres anys, perquè lògicament hi ha un període de gestació de la mateixa associació, ens hem fet presents amb força i decisió davant de la societat valenciana. La quarantena llarga d’autors de tots els generes literaris que formem El Pont hem potenciat la nostra visibilitat per esdevenir una referència cultural en el panorama cultural del nostre àmbit lingüístic. Ens hem fet presents en diferents àmbits culturals a les diverses comarques castellonenques. Hem portat la nostra literatura a pobles de l’interior on mai no havia aplegat i hem fet presents veus novelles juntament amb clàssics fins ara infravalorats. No és un mal bagatge per encetar el camí.

Un pont sobre el meridià és, com dieu, una fita entre els projectes creatius que hem engegat, ja que es tracta d'una publicació eixida de la creativitat del col·lectiu. També hem organitzat «L'horitzó lluu un badall», homenatge de l'associació a Miquel Peris en el 25è aniversari de la seua mort; hem participat activament en el projecte «A recer de la mar», sobre el mateix poeta. D'altra banda, hem participat en les festes per la llengua organitzades en el marc de les trobades d'escoles en valencià, fent efectiu el nostre compromís amb la llengua i l'educació.

Quin creieu que és l’estat de les lletres valencianes en les comarques del nord?
Un tant contradictori; mai com ara hem gaudit a les nostres terres d’una florida literària semblant i així mateix, amb massa freqüència se’ns desconeix i se’ns infravalora. Mai ens hem cregut tant la unitat de la nostra llengua, no debades som lloc de cruïlla en les terres catalanoparlants; mai tampoc hem sentit com ara la fragmentació entre els escriptors que usem la variant meridional de la llengua i els qui usen la variant oriental. Potser és que en aquest temps de crisis fem més amples les línies dels mapes polítics. Amb tot, no deixa de ser un moment engrescador, com tots aquells que qüestionen situacions obsoletes. Només que la nostra labor creativa guanyara presència en els mitjans de comunicació convencionals faríem un canvi substancial cap a la normalitat.

Quant al llibre, com va ser el procés de la tria de la temàtica comuna i de la selecció dels autors i els textos?
Els autors i l'autora que van afegir-se a la iniciativa van proposar una narració després que per mitjà d'un debat obert, es va determinar la temàtica que havien de tractar. La intenció era parlar de la societat actual del territori de referència de l'associació: les comarques del nord del País Valencià, i fer-ho per mitjà d'històries contemporànies que representaren la societat actual d'aquest territori a la llum de la transformació dels darrers temps, sense més concrecions. El resultat és un conjunt de relats on es fan evidents els conflictes de la societat que vivim, propis del segle XXI, tal com es viuen a la nostra terra.

Considereu que les comarques de la Plana, el Maestrat, els Ports, l’Alcalatén... donen joc a bones històries literàries?
Les d'Un pont sobre el meridià en són un bon exemple. Les nostres terres ofereixen contrasts, contradiccions, paisatges, gent i activitats tant diverses que ens han possibilitat de fer un recull molt polièdric de visions literàries de la societat de les comarques del nord valencià, sense forçar la pròpia personalitat de gents, terres ni autors. Si transcendim l'abast concret del llibre, és evident que hi ha autors dels qui han participat en el llibre i altres que no ho han fet, pertanyents a l'associació, que ja porten temps produint una narrativa amb històries ambientades ací.
No és que partim de zero. Aquesta trajectòria creativa demostra que, de matèria literària, en tenim i de la bona. Un pont sobre el meridià ve a ser un tast d'aquesta matèria literària, que té moltes possibilitats per explotar.

Amb tot, han passat uns mesos des de la seua publicació, com valoreu la seua rebuda entre els lectors i lectores? 
Potser és molt prompte per extraure conclusions al respecte. Hem presentat el llibre en diversos fòrums, bàsicament en fires del llibre com ara les de Betxí, Borriana, València, Castelló, Benicarló, Vinaròs i Móra d'Ebre. Ara és el moment d'ampliar aquesta projecció a altres àmbits, com puga ser la Setmana del Llibre en Català, de Barcelona. D'altra banda, la pàgina que el llibre té a Facebook és un bon catalitzador per copsar que té un públic que va creixent des del moment que va posar-se en funcionament.

Hi funciona com a “targeta de presentació” de la literatura nord-valenciana arreu dels Països Catalans? 
És un dels objectius que perseguíem des d'El Pont Cooperativa de Lletres en plantejar-nos aquest projecte col·lectiu. De fet, tant el contingut narratiu com el mateix títol, que per una banda fa referència al pont com a símbol del posicionament de la literatura nord-valenciana en el panorama general de la cultura catalana, i per l'altra a la del meridià, que al·ludeix a una posició autocentrada en l'àmbit d'actuació de l'associació, busquen aquesta funcionalitat de targeta de presentació en societat.

La fórmula, la considerem adequada als objectius quens plantegem i en conseqüència, arran de la segona trobada, que vam fer a Vila-real, vam decidir renovar el compromís de fer una nova publicació, que ja està en marxa.

Ens podeu assenyalar nous projectes d’El Pont? 
Creativament parlant, en tenim dos en marxa. Per una banda hi ha aquesta nova publicació col·lectiva, que ha d'aparèixer al mercat per Nadal. En aquesta ocasió ens plantegem de treballar col·laborativament entre dos o tres autors o autores. Es tracta de crear un text que combine narrativitat i poesia al voltant d'un letimotiv: un pont. La idea és de crear textos genèricament compostos, complexos, que prenguen un pont com a tema. Els participants en cada text, decideixen de quin pont parlen i col·laboren per crear un text combinat de narrativa i poesia.

Si el motiu del meridià establia el context social i humà immediat, les comarques nord-valencianes, com a àmbit de la creativitat, en aquesta ocasió els ponts triats poden ser de qualsevol lloc del món. Serà un llibre excepcional, tant per l'originalitat com per la universalitat dels textos. Els poetes del Pont constitueixen un col·lectiu potent i dinàmic creativament parlant.

Un altre projecte en el qual participem activament és el que lidera el cantautor Artur Álvarez, que també forma part d'El Pont. Es tracta de l'enregistrament del CD Entre versos i pinzells a partir de quinze poemes de poetes d'El Pont, més una cançó de creació pròpia del cantautor, que tractarà sobre els poetes participants. Cada poema musicat anirà acompanyat d'una pintura que s'hi inspire, executada per pintors. A banda d'això, continuarem amb el nostre intent de fer-nos presents a la societat, de ser un referent en aquells àmbits on la nostra cultura ens ho demane, promovent activitats literàries i portant la nostra literatura allà on no apleguen els circuits habituals. No s’ha d’oblidar que tot l’interior de les nostres comarques esta format per pobles que no tenen una demografia suficient per finançar-se aquesta mena d’activitats.

Més Festes Estellés aquest cap de setmana

Continuen a bon ritme les celebracions i homenatges a Vicent Andrés Estellés, dins de la tercera edició de la Festa Estellés que recòrre de dalt a baix les terres catalanoparlants, i en especial, les valencianes. De cara a un nou cap de setmana amb sopars, recitals, concerts, etc. en record del fill del forner, volem fer un ràpid recorregut per algunes de les iniciatives convocades. Un llistat més complet i actualitzat el podeu trobar a la pàgina de la Festa Estellés.

Sens dubte, un dels actes centrals serà a Burjassot, vila natal d'Estellés. Demà dissabte s'han programat un seguit d'activitats, que arrancaran amb un Passeig Estellesià, a les 18 hores i a la Plaça del Pouet. Més tard, a les 20 hores, Eduard Ramírez, Lorena Cayuela, Isabel Garcia Canet i tot aquell que ho desitge, podrà recitar versos del poeta, a la seu de l'Associació Cultural El Bassot.
No s'acaba ací la cosa. A les 21.30 hores hi ha programat un sopar amb productes típics i tradicionals, al carrer de Pablo Iglesias. La festa conclourà amb un concert de Paul Alabajos.

A la vila de Montserrat, a la Ribera Alta, la Festa Estellés tindrà un sopar al carrer que duu el nom del poeta. Serà a les 22 hores i està organitzat per l'Agrupació Montserrat Progressista. Més informació a la web consistorial.

Una altra convocatòria més per al dissabte. A la comarca del Camp de Túria té lloc un concert-recital amb el Cor de l'Eliana, que conclourà amb un sopar de paiporta. Serà a partir de les 20.30 hores, al Consolat de Mar (carretera de Benissanó a Benaguasil).

A l'altra banda del Sénia, demà a les 21.30, la Festa Estellés retorna a les Terres de l'Ebre, concretament a Ulldecona, a la comarca del Montsià. Consistirà en un recital i una actuació musical, tot seguit d'un sopar. Les activitats estan organitzades per la Comissió Ebrenca de l'11 de Setembre i tindrà lloc al Restaurant Fanny, ubicat al polígon de Valldepins.

Demà arriba "La mort, a l'ombra del bibliotecari" a La Setmana

La Setmana del Llibre en Català continua omplint Barcelona de la millor literatura nostrada. Cada dia, milers de persones s'apropen a les voltes de l'Avinguda de la Catedral per participar de les nombroses activitats culturals que l'organització d'aquest esdeveniment, que enguany arriba a la tercera dècada, hi ha programat. El segon cap de setmana tanca aquesta edició de la Setmana, en la que s'espera un nou pic d'assistència, tot aprofitant el lleure del dissabte i diumenge.

Precisament, demà dissabte, a les 12.30 hores, Onada hi estarà present a la Setmana mitjançant la presentació del llibre "La mort, a l'ombra del bibliotecari", de Màrius Moneo. El de Berga, guanyador del Ciutat de Sagunt, porta a Barcelona les aventures de l'Artemi Boix, un tímid bibliotecari que es veu immers en un crim que li canvia la seua monòtona rutina. Un títol que, a tall d'anècdota,"ha sobtat" a l'autor del bloc de biblioteconomia i documentació Bib-Doc.

Imatges de les altres presentacions

Diumenge passat, la Plaça de l'Escriptura de la Setmana va acollir les presentacions d'altres dues obres editades per Onada, i curiosament, també guardonades amb els Ciutat de Sagunt. Van ser la dramatúrgia "Diàlegs de Dalt i de Baix", d'Orland Verdú, i el poemari "Tres estrelles Michelin", de Joan Adell. Ho il·lustrem amb dues fotografies que ens ha facilitat l'organització de la Setmana.

Orland Verdú (centre) presenta "Diàlegs de Dalt i de Baix

Joan Adell va portar el seu "Tres estrelles Michelin"

Imatges de La Setmana.

dijous, 13 de setembre del 2012

Un tast de "Aprendre de lletra"

La població de Mont-roig del Camp ha celebrat una efemèride molt especial: el centenari de les seues escoles. Per commemorar-ho, el Centre d'Estudis Mont-rogencs va preparar la mostra "Aprendre de lletra... Records d'escola", un valuós material gràfic dels que en aquestos cent anys han passat per les aules mont-rogenques, siguen alumnes, siguen docents. Ara, després d'identificar a gairebé tots els rostres que hi apareixen a les instantànies, han recopilat aquest patrimoni històric del poble en un llibre que duu el mateix nom, "Aprendre de lletra".

Olga Besolí farà un contacontes de Muniatto, demà a Tortosa


Demà, la Biblioteca de Tortosa s'omplirà d'esperit Muniatto. A la segona planta continua l'exposició dels dibuixos dels contes del xiquet protagonista, originals de la il·lustradora Ester Besolí. I aquest divendres, a partir de les 6 d ela vesprada, l'altra autora de les Contalles, l'Olga Besolí, farà un contacontes al qual estan convidats tots els menuts que vullguen passar una bona estona visquent les aventures de l'imaginatiu Muniatto.

Les publicacions de La teca hi participen als Premis Gourmand

Els dos llibres de la col·lecció gastronòmica editats en els darrers mesos, "La pastisseria i la cuina de la garrofa" i "La cuina del Delta de l'Ebre", han estat preseleccionats per l'organització dels Premis Gourmand World Cookbook, els guardons més prestigiosos pel que fa a obres culinàries. Els dos receptaris, ara, seran designats en la modalitat que millor estimen els jurats, i optaran, primer, al premi a la seua categoria, i en cas d'aconseguir-ho, al gran premi Gourmand World Cookbook. 

Aquesta convocatòria, creada pel francès Eduard Cointreau al 1995, té com objectiu reconèixer les millors publicacions gastronòmiques i vinícoles d'arreu del món (fins a 162 països representants a l'edició del 2011), i d'aquesta manera, contribuir a la visibilització i al prestigi del gènere. La primera fase, que s'organitza per raó de país i temàtica, es resoldrà el proper mes de novembre, mentre que la final de "Millor del món" arribarà a l'abril del 2013. A més a més, també es reconeixen guardons per als chefs, publicacions, cuines del món, estil de vida, projectes solidaris, etc.

Podeu trobar més informació al voltant dels Gourmand World Cookbook tot clicant ací.

dimarts, 11 de setembre del 2012

Un tast de "Rossell 775 anys. Imatges d'un poble"

Passat mes d'agost vam encetar una nova col·lecció: Mirades, una nova visió dels nostres pobles i comarques amb unes fotografies de gran qualitat i uns textos en català, castellà i anglès. "Rossell", que enguany celebrava el 775 Aniversari, ha obert el foc, amb imatges d'Albert Rot i Josep Manel Vidal i línies de Miquel Àngel Pradilla

"Viatge al país de Tombatossals": la llegenda de Castelló per als més menuts

Tombatossals és, sens dubte, el personatge més conegut de Castelló de la Plana. Va nàixer als anys 30 del passat segle, de la mà de Josep Pascual Tirado (1884-1937), un propietari agrari benestant que va atorgar a la ciutat la seua llegenda fundacional, basant-se en les grans obres medievals valencianes, històries de cavallers, reis i princeses, d’aventures i lluites. Així doncs el llibre va donar pas al mite. 

Tombatossals i la seua colla (Arrancapins, Bufanúvols, Tragapinyols i Cagueme) tenen la missió d’eixamplar les terres del Rei Barbut, i en el seu nom guanyen a les tropes de Garxolí del Senillar, senyor de Montornés, i després conquesten les illes Columbretes per a la princesa, en una ferotge batalla. Unes experiències que ens expliquen com s’hi va formar la ciutat i terme de Castelló tal i com la coneixem, i que al remat, ha estat considerada com una de les obres literàries valencianes més destacades del segle XX. En aquest 2012, precisament, hi ha efemèrides que afecten ciutat i autor. 

D’una banda, es compleix el 80è aniversari de les Normes de Castelló, i d’altra, el 75è aniversari de la mort de Tirado. Per eixos motius, s’ha editat una nova adaptació del Tombatossals amb la qual es permet homenatjar i commemorar les dues fites. “Viatge al país de Tombatossals” és una adaptació lliure, il·lustrada i dirigida al públic infantil. La narració ha estat versionada pel filòleg Vicent Pitarch, mentre que els dibuixos van a càrrec de Xipell, qui s’ha basat, a la seua vegada, en els treballs d’un altre il·lustre artista castellonenc, en Joan B. Porcar (1889-1974). Ha estat editada per Onada, dins la col·lecció Imagina. 

Amb “Viatge al país de Tombatossals”, Pitarch i Xipell contribueixen a què Tombatossals i els seus també puguen estar a l’abast dels lectors més menuts, així com servir de material didàctic per a les aules. Una adaptació lliure, però, que manté les característiques que Josep Pascual Tirado: l’estima a la terra i a la llengua.

El dia 15 de setembre conclou el termini dels Premis Vila de Puçol

Darrera setmana per a participar-hi als Premis Literaris Vila de Puçol. Aquest dissabte, 15 de setembre, es tanca la convocatòria per prendre part d'aquest guardons, que un cop més, disposa de les vessants de Narrativa i de Poesia.

El premi de Narrativa, en la seua 28ena edició, està definit per una extensió d'entre 100 i 150 fulls, amb un màxim de dos originals per autor/a. La dotació d'aquesta edició és de 2.000 euros, la qual cosa el converteix en un dels certamens literaris en valencià més potents en aquest aspecte.

Mentre, per la seua banda, el 16è Certamen de Poesia Josep Maria Ribelles, limitat per entre 60 i 120 fulls i un màxim de dos poemaris per autor/a, també compten un premi econònic de 2.000 euros.

El lliurament dels Premis s'ha previst cap el 5 d'octubre, en la gala cultural i literària que tindrà lloc a la població de l'Horta Nord. Posteriorment, tant la Narrativa com la Poesia guanyadores seran publicades per Onada, cap el mes d'abril, per les voltes de Sant Jordi. Les bases completes de les dues modalitats es poden consultar tot fent clic ací.

Amb el pas de les edicions, els Vila de Puçol han anat creixent en rellevància i notorietat dins les lletres valencianes, tot comptant amb originals provinents d'ací i allà del domini lingüístic. De fet, en la convocatòria del 2011, el premi de Narrativa va marxar fins Catarroja, amb els "Apunts d'altres mons" de Berna Blanch, mentre el de Poesia ho va fer cap Barcelona, ciutat de Marc Artigau, autor de "Desterrats".

dilluns, 10 de setembre del 2012

El poema "La porta" de Francesc Mompó, a Odiseo en el Erebo

El bloc literari Odiseo en el Erebo s'ha fet ressó de l'obra poètica de Francesc Mompó, i ha penjat una entrada on s'han seleccionat dues composicions del de l'Olleria. La primera, l'"Eròtica Marina", publicada al 1994 dins al llibre Viàtic Marí, i la segona, "La porta", els versos que obrin el poemari "De la fusta a l'aigua", publicat a la primavera de l'any passat.

El volum va guanyar el Josep Maria Ribelles - Vila de Puçol, a través de poemar una nit amorosa que hi discòrre des de la porta d'entrada (la fusta) fins la dutxa de l'endemà (l'aigua) i que ha destacat pel tractament fílmic que hi transmet el poeta.

Podeu llegir el poema "La porta" tot fent clic ací.


"No podem aturar-nos, vivim en un moment que som com els taurons, si ens aturem morirem". Marc Artigau parla del seu "Desterrats"

Tot i la seua joventut, Marc Artigau (Barcelona, 1984) ja s'ha obert un consolidat camí dins les lletres catalanes. I no només en un gènere, sinó en diversos. En teatre ha escrit dramatúrgies com "Ushuaïa" o "Les sense ànima" (ambdues premiades amb el Ciutat de Sagunt); en conte hi participa a El club de mitjanit de Catalunya Ràdio; en poesia ha publicat diversos poemaris, el darrer, aquest "Desterrats", guardonat amb el Vila de Puçol.

“Desterrats” va arribar a les llibreries fa un parell de mesos, com valoreu la rebuda que ha tingut en aquest temps? 
Dos mesos en poesia crec que és poc temps. Hi ha un poeta, no sé qui, que diu que reconeix el destí humil de la poesia. A mi em passa una mica el mateix, confio que els llibres de poemes, són discrets però fidels. El dia de la presentació a Puçol va venir molta gent a comprar-ne, fet que em va sorprendre molt positivament, i sé que a Barcelona en algunes llibreries importants es pot aconseguir. No sé si tinc encara prou prespectiva per a respondre la pregunta, potser d'aquí a uns quants mesos més sí.  

Quin és l’origen i la intenció d’un títol tan contundent? 
“Desterrats” de tots aquells instants de la nostra vida que malauradament ja no podrem tornar. Des de l'infància, al primer amor – ingenu i ple de possibilitats- a la descoberta de l'adolescència plena de trampes i universos nous, a fins i tot el darrer llibre de poemes que havia escrit, “Vermella”. De mica en mica, sense saber com, ens anem desterrant de la nostra pròpia vida a canvi d'allò tan tenebrós que és l'experiència. No vull tenir experiència. Potser per això, “Desterrats” és un recull de poemes tristos, sense massa esperança i en certs passatges com si fos un cercle viciós del que ja no se'n pot sortir. Hi ha poemes escrits fa més de tres anys i a vegades quan els rellegeixo, m'hi reconec a mitges com si el poema hagués fotografiat un instant que vaig viure però que ara, per sort, cada cop em queda tan i tan lluny.  

Recomeneu llegir el poemari avançant a poc a poc i fins i tot marxa enrere, quin és el motiu d’aquest consell al lector/a?  
En Manel Estapé és qui em va escriure aquest pròleg tan meravellós. Quan dinem junts, li dic, que no en tinc cap mena de dubte, el millor del llibre és el seu text, és a dir, que en el fons, els poemes acompanyen al pròleg i no viceversa. Ell em coneix des de fa molt anys, i segurament si escric és també gràcies a la seva passió per la lectura i com transmet aquesta voracitat per la literatura ben feta. La poesia té un altre ritme i “Desterrats” planteja un univers ple de connexions com si fos un laberint, també intento que això passi amb altres llibres de poemes o de teatre. No sé si me'n surto gaire. Però m'agrada intentar dibuixar un petit mapa molt personal i en Manel ho coneix bé, per això alerta al lector que la lectura pot ésser des de molts punts de vista i que tirar enrera, pot ser una nova forma de descobrir.  

Quin poema hi destacaríeu? 
Se'm fa molt difícil. Et diria que tots, et diria que cap. Però si juguem, me la jugo amb “Desequilibris” l'últim poema del recull, que durant un temps també va ser el títol.  

Participeu de diversos gèneres literaris, quin és el vostre preferit? 
A mi m'agrada explicar històries. El gènere tan me fa. El teatre és la comunitat, els contes de nit a la ràdio l'actualitat passada pel sedàs de la ficció i la poesia per mi és íntima. Encara que faci recital amb molta gent, sé que la millor manera d'entrar en un poema és tot sol, sense excuses.  

Com valoreu l’estat actual de la poesia catalana? 
Malgrat que no jo no em relaciono molt en àmbits literaris, crec que tant la poesia, el teatre, com la narrativa ara mateix tenen una pulsió esplèndida. Hi ha ganes i molt de talent per explicar què ens passa i què passa al món. Segurament d'aquí a uns quants anys podrem tenir el prisma suficient per entendre-ho. Però de ben segur recodarem molts noms i tindrem un corpus literari cada cop més madur.  

Hi teniu pensats nous projectes literaris? 
El proper projecte literari són “els contes del club de la mitjanit” el programa del Pere Escobar un treballo de diumenge a dijous escrivint un conte de bona nit. Amb Onada Edicions ha sorgit la possibilitat de publicar un recull d'alguns d'aquests contes i n'estic molt satisfet. Durant la temporada n'he escrit 192 (sí, els compto metòdicament) i al recull n'hi ha uns 50. La temporada vinent, a partir del 3 de setembre hi torno. I a part d'això aquest estiu estic enllestint una novel·la infantil “Els perseguidors de paraules”. No podem aturar-nos, vivim en un moment que som com els taurons, si ens aturem morirem.

divendres, 7 de setembre del 2012

Presentacions d'Onada a la Setmana del Llibre en Català

Avui s'enceta una nova edició de la Setmana del Llibre en Català, un dels esdeveniments assenyalats dins del calendari de la literatura nostrada, en la qual es proposa la reivindicació de les obres i els autors en llengua pròpia. Enguany, la Setmana ocuparà el lloc de l'Avinguda de la Catedral, a Barcelona, i s'estendrà fins el proper 16 de setembre. En aquest període, l'espai esdevindrà un pol cultural a la capital catalana, amb un bon grapat d'activitats de tota mena que podeu consultar a la seua pàgina web.

I entre les activitats més típiques d'aquesta mena d'iniciatives literàries hi ha les presentacions, on l'autor o autora mostra i prova de convèncer el lector, cara a cara. Enguany, diverses novetats d'Onada passaran per aquest procés, concretament les tres guanyadores del darrer Ciutat de Sagunt, un dels guardons literaris valencians més prestigiosos:


El diumenge 9 de setembre, a les 12.30, a la Plaça de l'Escriptura, Orland Verdú mostrarà els seus "Diàlegs de Dalt i de Baix", una dramatúrgia que explora grans temes universals a partir de les converses entre personatges confrontats.

També diumenge, a les 18 hores, el poeta de Blanes Joan Adell parlarà de "Tres estrelles Michelin", el seu poemari on aiguabarreja la nostàlgia, els somnis, l'amor, la crítica social... Serà a la Plaça de l'Escriptura.

El dissabte, 15 de setembre, a les 12.30, Màrius Moneo presenta "La mort, a l'ombra del bibliotecari" a la Plaça de l'Escriptura. L'autor berguedà proposa una història de crim i amor en aquesta novel·la negra protagonitzada per un tímid bibliotecari d'una vila petita.

Aquestes i d'altres obres d'Onada Edicions les podreu trobar a l'estand de Nus de Llibres, el número 18, com podeu veure en el plànol de la Setmana.

dijous, 6 de setembre del 2012

Un tastet del "Vocabulari de Catí"

Pere-Enric Barreda i Àngela Buj han recuperat, estudiat i analitzat un dels volums que va deixar l'estudiós Mossèn Joan Puig, dels que es van poder salvar de la Guerra Civil. El "Vocabulari de Catí. Festes i costums" ens retrotrau a cent anys enrere a aquesta vila entre el Maestrat i els Ports. Expressions típiques, costums, refranys, festivitats... que van caracteritzar -i caracteritzen- Catí.

dimarts, 4 de setembre del 2012

Un tastet de "El riu Sénia"

"El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge" és un recorregut per aquest riu que separa i uneix a la vegada. Els autors, coordinats per Victòria Almuni i Ferran Grau, ens mostren la història, l'entorn, la societat i el patrimoni que s'amaga en la seixantena de quilòmetres que abarca des de la Tinença fins a Sól de riu. Un volum amè, que continua en la línia de la Biblioteca Taula del Sénia de dotar d'obres que ajuden a conèixer-nos millor com a territori.

L'exposició i el contacontes de Muniatto arriba a la Biblioteca de Tortosa

La Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa inaugura avui l'exposició dels dibuixos dels contes de Muniatto, una mostra en la qual la il·lustradora d'aquestos coneguts llibres, l'Esther Besolí, ensenya els dibuixos més reeixits d'entre el bon grapat que ha treballat al llarg dels darrers anys en la col·lecció del xiquet Muniatto.

L'exposició arriba a Tortosa després d'haver passat per altres espais de les nostres terres, com ara Móra d'Ebre, Jesús o Vinaròs, i suposa una bona ocasió per apreciar millor el treball i l'estil d'il·lustració que caracteritzen la coautora de les Contalles.

La mostra dels dibuixos dels contes de Muniatto romandrà oberta fins el proper 18 de setembre. Abans, el divendres 14 a les 18 hores, Esther Besolí farà de Contacontes per als més menuts a la planta baixa de la biblioteca tortosina.

dilluns, 3 de setembre del 2012

El més consultat a Onadaedicions.com durant agost

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'agost.

FICCIÓ

1. Altres encàrrecs de Miquelet. Per primer cop enguany, el títol més consultat en l'apartat de ficció correspon a una obra de caire infantil. A la primavera, Jesús Serrano ens portava més aventures de l'intrèpid Miquelet Setencàrrecs, il·lustrat per en Jordi Alfonso. Gràcies a ell i a la seua granota Teresina, els xiquets i xiquetes ampostines poden conèixer algunes de les històries de fa cent anys de la seua ciutat. Una forma per introduir als més menuts el cuquet de la història i per preservar la memòria local.

2. Les vertaderes memòries de Salvador Orlan. Miquel López Crespí, un dels autors mallorquins contemporanis més destacats, se centra en el que hi va passar a l'illa durant els primers moments de l'esclat de la Guerra Civil. I ho fa des dels ulls de Llorenç Villalonga, el reconegut autor de "Bearn" i col·laborador dels falangistes a Palma. Una obra polèmica, a mig camí entre la realitat i la ficció, que vol descobrir el tarannà del que posteriorment seria un clàssic de les lletres catalanes.

3. Desterrats. Una altra novetat santjordienca d'enguany que hi apareix per primera vegada a l'escalafó. Marc Artigau és un nou valor dins la literatura catalana, però, al mateix temps, ja s'ha consolidat gràcies a diversos guardons que ha anat collint en els darrers temps. Aquest poemari, per exemple, ha guanyat el Vila de Puçol. Multigènere, amb Onada ha publicat també la dramatúrgia "Les sense ànima" i prepara un conjunt de contes radiats a "El Club de Mitjanit".

4. Kalenda d'hivern. Publicada en les mateixes dates que l'anterior i avalada per un altre premi, el Vila d'Almassora, aquesta obra de Raimond Aguiló explora en el pas del temps i la nostàlgia, vistos des de la sensibilitat d'un poeta que està recollint nombrosos guardons en els darrers anys.

5. La mort a l'ombra del bibliotecari. En un moment en el que la novel·la negra està en el més lloc més destacat de les llibreries, Màrius Moneo ens porta una història de crim (i humor), on un tímid bibliotecari contempla un assassinat que li complicarà la seua tranquila existència al poblet de Corbera. Amb aquest argument i una sorprenent evolució dels esdeveniments, el de Berga va endur-se el darrer Ciutat de Sagunt.


NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Un cop més, el receptari d'aquest producte ben nostrat demostra que ha esdevingut una de les grans obres editades gastronòmiques en els darrers temps, com fa palesa que pràcticament des de la seua publicació haja estat al capdavant del més consultat. La Fundació Alícia, junt a nombrosos cuiners, pastissers i restauradors catalans innoven amb un ingredient que, tot i ser ben conegut a les nostres contrades, sorprén pels seus variables usos i les seues propietats nutritives.

2. El riu Sénia. Una novetat estival hi entra a la llista. Aquest passat mes d'agost arribava a les llibreries un nou volum de la Biblioteca Taula del Sénia, un recorregut per un dels rius més característics de les nostres comarques, per on, des de la Tinença fins Sòl de riu, podem descobrir el seu entorn natural, la seua història, els seus pobles, els múltiples aprofitaments humans (molins, batans, recs, etc.) Una obra coordinada per Victòria Almuni i Ferran Grau.

3. La cuina del Delta de l'Ebre. Conèixer el Delta des de la taula; aquest és l'objectiu del receptari que ens proposa l'Associació Local de la Dona de la Cava, una activa entitat que ha recopilat nombrosos àpats tradicionals que les seues membres han après de generació en generació. Plats de tota la vida, amb històries al darrere, que aprofita els recursos naturals de l'entorn.

4. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló. Ara fa un any, Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, van publicar aquest volum, un original estudi sobre la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés, que s'acompanya d'un disc de versions de poemes del de Burjassot, a càrrec de Ximo Caffarena. En aquest període, aquest llibre, adreçat especialment a la docència en secundària i batxillerat, s'ha presentat per nombrosos indrets de les nostres terres, i ha contribuit a difondre, encara més si cap, la riquesa que ens va deixar el fill del forner.

5. Jesús. La darrera incoporació a la col·lecció Cruïlla ens descobreix aquest poble ebrenc, a la vora de Tortosa, carregat d'una història, societat i patrimoni que a simple vista pot passar desapercebut, però hi amaga les seues peculiarietats que el confereixen un caràcter únic. El llibre es una obra col·lectiva, on han participat un bon grapat de jesusencs i jesusenques, coordinats per Mònica Montserrat i Vicent Pellicer.