divendres, 1 de maig del 2015

El més consultat a Onadaedicions.com durant abril

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'abril.

FICCIÓ

1. Ningú no mor. Que l'ambientació no ens enganye. Tot i tindre lloc entorn a un institut i que els protagonistes siguen estudiants, la trama de Joan Pinyol s'adreça a tota mena de públics. Una història que veu com el misteri, la intriga i el terror envaeixen subtilment un petit poble, els habitants del qual amaguen els seus secrets, fins que el que semblava un tediós treball de classe ho canvia tot.

2. Món animal. Ja han passat quatre anys des que Jordi Colonques va estrenar aquesta novel·la d'humor negre, la qual prèviament havia obtingut el Vila de Puçol de Narrativa. Ara bé, el temps no ha fet mossa en la seua vigència, en una ciutat poblada de personatges estrafolaris que amaguen una poderosa crítica al que va ser el nostre país durant els anys pre-crisi. El de Vila-real ens deixa una de les narratives valencianes més originals dels darrers temps.

3. Després del silenci. Un altre clàssic. Guardonat amb el Ciutat de Sagunt, Enric Lluch, nom de referència de la literatura infantil i juvenil, entrava per la porta gran a la novel·la adulta amb una història que s'enfonsa en el dramàtic passat d'una família valenciana. L'obra es va publicar per primer cop a l'any 2010 a Narratives, i des de 2013, la segona edició va encetar la col·lecció Maremàgnum.

4. El color dels sentiments. En apenes uns mesos, Judit Robert ha estrenat llibre per partida doble. El primer, aparegut per les voltes de Nadal, va ser aquest divertit àlbum il·lustrat en el que de la mà de la Peluda, la protagonista, els més menuts coneixen la màgia que s'amaga darrere de cadascun dels colors. Els dibuixos han estat obra de Maria Garcia i la traducció a l'anglés de Cati Garcia.

5. Un dia en la vida d'Ishak Butmic. No ha passat desapercebuda la reedició d'aquesta obra de l'autor tarragoní Jordi Tiñena, que va aparèixer a mitjans dels 90, contemporània als fets que narra, el setge de Sarajevo a la guerra dels Balcans. Un relat difícil i dur, que ens col·loca al peu de carrer d'una ciutat assotada pels franctiradors, que captiva el lector des del principi fins el final.

 NO FICCIÓ

1. Antologia de Joan Fuster. El nom de la col·lecció que va obrir aquest llibre ja ho diu: imprescindible. El pensament de Joan Fuster, que abasta més enllà del que és mediàtic, és plenament vigent avui en dia. L'antòleg Vicent Terol ha seleccionat una variada mostra dels seus escrits que compronen èpoques i temàtiques ben diverses, per tal de copsar el llegat de l'intel·lectual suecà i fer de pòrtic de la seua bibliografia.

2. La cuina de Traiguera. Conéixer el territori a partir d'una cassola és l'objectiu de la col·lecció gastronòmica La Teca, en la qual hi trobem receptaris arrelats als nostres pobles i comarques. És el cas d'aquest dedicat a la vila de Traiguera, al Maestrat, que va veure la llum fa dos estius. Rafael Gauxachs, de La Casa dels Capellans, és el responsable de la part culinària i Vicent Sanz de la part literària.

3. El morfema ideològic. La lingüística és una de les potes de la producció científica d'Onada, enquadrada en la col·lecció La Nau, que aposta pels estudis sobre la nostra llengua fets a casa, com aquest llibre de sociolingüística del filòleg i professor de Xaló  Josep-Àngel Mas, en el qual estudia els fenòmens a través dels quals, els models de llengua adoptats pels valencians en la formalitat comunicativa ve marcat per qüestions polítiques.

4. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Un receptari ben original que ha cotribuit, de forma exitosa, a posar sobre la taula (mai millor dit) un ingredient ben nostrat: la garrofa, un condiment que amaga tot un ventall de possibilitats que posen fi al mite de ser només un succedani de carestia. Restauradors i cuiners, juntament la prestigiosa Fundació Alícia, li trauen profit a un opció ben saludable.

5. Gerard Vergés i Príncep. Aquest mes d'abril es va complir el primer any de la mort del poeta ebrenc contemporani per excel·lència, Gerard Vergés. L'interés que desperta la seua obra comporta que haja crescut l'interés per la biografia que li va fer l'Emigdi Subirats l'any 2012, qui de forma breu i aclaridora aprofundeix en la figura del poeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada