divendres, 1 d’abril del 2016

El més consultat a Onadaedicions.com durant març

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de març.

FICCIÓ

1. Escriure el país. Aquest és el gran mural de la literatura valenciana contemporània. Fins a 36 relats de 36 autors i autores que han marcat les lletres valencianes en la darrera dècada hi participen en aquesta iniciativa sorgida de la Universitat d'Alacant per reivindicar l'escriptura com a forma de narrar les nostres comarques. Històries curtes, punyents, emotives, divertides, actuals i d'època, que ens mostren com som el poble valencià.

2. Ningú no mor. Sol passar que l'arribada d'una novetat desperta l'interès dels lectors també pels seus anteriors llibres. Mentre Joan Pinyol es troba immers en la promoció de la nova novel·la "El mar de les ombres", hi apareix aquest títol, publicat gairebé fa tres anys. Una història d'intriga, crim i terror que aconsegueix enganxar tant al lector juvenil com adult pel misteri i l'agilitat.

3. El misteri de la capsa magnètica. Un altre cas similar a l'anterior. Maria Lluïsa Amorós retorna aquest Sant Jordi amb "La força d'Aglaia", novel·la per a públic adult. L'any passat, per la seua banda, hi presentava aquesta novetat adreçada al lector jove. Una narració d'aventures en colla, ambientada en un poblet rural de Suïssa i carregada de misteris i secrets.

4. L'Estirp de la Sang Reial. Passat desembre es va complir el sisè aniversari de la publicació d'aquest relat de Pep Castellano. Després d'una segona edició i un nou format, les aventures del comissari Arrufat i la jove Marta Ferreres pel Baix Maestrat continuen tan vigents com el primer dia: un títol que ha rebut una gran acollida, especialment com a lectura prescriptiva, tant per la qualitat de la seua trama com per la vinculació al territori.

5. Un dia en la vida d'Ishak Butmic. Al mes de febrer es van complir els vint anys de la fi del setge de Sarajevo, un dels episodis més cruels i inhumans de la guerra als Balcans. A Catalunya, l'escriptor Jordi Tiñena hi escrivia aquest relat, on detalla la violència, la temor, la mort, i també, l'esperança, de la població civil que hi feia el dia a dia sota l'amenaça dels franctiradors. La col·lecció Maremàgnum, dedicada al lector juvenil, va recuperar aquest títol, un dels més potents del gènere en català de les darreres dècades.

NO FICCIÓ

1. La cuina de Traiguera. Un dels punts forts de la col·lecció de llibres gastronòmics La Teca és la seua vigència. Tot i que passen els anys, són obres que mantenen l'interès del públic. És el cas d'aquest receptari que recull les menges més pròpies de la vila de Traiguera, al Maestrat, i a través de les quals, dos traiguerins, l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs, exposen la història, la societat i la cultura de la localitat.

2. La cuina del Delta de l'Ebre. Amb aquest receptari hem tingut la primera reedició de la col·lecció La Teca. El rotund èxit del seu llançament, fa quatre anys, va comportar que amb el temps fóra un volum prou reclamat tant a les Terres de l'Ebre com a la resta del país. Així, des de març ja hi és a les llibreries de nou el primer títol culinari que van fer les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava, finalista als Premis Gourmand.

3. Gerard Vergés, la recerca creativa. Just l'últim dia de març Tortosa veia la presentació del darrer títol de la col·lecció Finestres al passat, centrada en descobrir i posar en valor els fons fotogràfics de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Aquest llibre selecciona quaranta de les imatges més representatives del tortosí Gerard Vergés Zaragoza, qui va retratar la ciutat i l'entorn a les primeres del segle XX. Ara, les imatges s'acompanyen de la tasca d'investigació i context feta pels autors, Albert Curto i Laura Tienda.

4. La pastisseria i la cuina de la garrofa. El llibre de referència de la garrofa, un ingredient tan popular com denostat, que ara sorgeix amb força com una gran opció per dotar les menges d'un sabor característic i saludable. Més enllà del succedani de xocolata, la garrofa casa amb qualsevol mena d'àpat, com bé fan palesa la Fundació Alícia i els restauradors, cuiners i pastissers que han composat aquest novedós i guardonat receptari.

5. La cuina de la Sénia. Un altre Premi Gourmand per a La Teca. A finals de maig sabrem si el receptari de Viqui Almuni, Rosa Almuni i Manolo Blesa esdevé el millor llibre de cuina mediterrània del món. Mentrestant, el fet de comptar entre els finalistes posa de manifest la riquesa gastronòmica i social que contenen aquests llibres de cuina, fidels retrats dels pobles, com ara La Sénia, cruïlla de territoris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada