dijous, 6 de juliol del 2017

Preparant novetats: "Mossèn Joan Abarcat i Bosch. Un tortosí a Castellar del Vallès" de Jacint Torrents

 

Aquest llibre vol ser una aproximació a la vida, a l’obra escrita i a l’obra musical de mossèn Joan Abarcat i Bosch, nascut a Tortosa el 1863 i mort a Castellar del Vallès el 1943, on va anar a viure i a exercir d’organista i mestre de capella en plena joventut. El record que va deixar a Castellar, tot i eclipsis esporàdics, s’ha mantingut fins avui gràcies a la representació de la seva estimada sarsuela Els pastors cantaires de Betlem, de l’estrena de la qual el 2016 ha fet cent anys i que forma part del patrimoni cultural d’aquesta vila del Vallès Occidental. La investigació sobre la vida i l’obra del mossèn ha ajudat a descobrir una persona sensible, benhumorada, i amant de la música i de la nostra llengua. I a comprovar que, si bé a Castellar del Vallès s’han trobat moltes obres musicals, el gros de la seva obra literària es troba en la premsa i en les revistes de Tortosa, ciutat que mai no va deixar d’estimar i a la qual tornava periòdicament. 

Jacint Torrents Puig (Santa Coloma de Gramenet, 1949). Les seves primeres narracions van aparèixer a la revista infantil Cavall Fort el 1973, al consell de redacció de la qual va pertànyer. El 1975 va obtenir el Premi Cavall Fort de narracions infantils. Llicenciat en Filologia Catalana, va ser catedràtic numerari de Batxillerat. Ha publicat articles sobre literatura en premsa especialitzada (Llengua Nacional, Serra d’Or, Revista de Catalunya, entre altres). I un parell de novel·letes infantils: La cuca japonesa (1976), amb Francesc Serrat, i El segrest d’en Gang (1991). Com a crític literari, ha estudiat la novel·lística de Josep Sol, que ha editat sota el títol Josep Sol. Obra narrativa (1984). I la del poeta contemporani Jordi Enjuanes-Mas, del qual ha editat Jandalán (2012) i Dèlia-Nel mezzo (2015). Resident a Castellar del Vallès des de 1989, ha recollit moltes de les seves col·laboracions en les revistes locals a Cartes d’un cristià tranquil (2011) i a Encontres, figures, paisatges (2015).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada