En "Penyagolosa fascinant, de nom venerable", el reconegut filòleg Vicent Pitarch obre el debat sobre si la muntanya més simbòlica del nord valencià ha de dur o no l'article "el": Penyagolosa o el Penyagolosa? I això dóna peu a fer un homenatge literari al "gegant de pedra" i recòrrer la història de les seues aparicions en cròniques, poemes i narratives des de l'antiguitat fins els nostres dies.
La Librería de Cazarabet, qui disposa d'un actiu blog literari, ha entrevistat Pitarch, i com no podia ser d'altra manera, la primer qüestió ha abordat la vessant lingüística: amb o sense article? L'autor ho deixa clar: "Sempre hem dit 'Penyagolosa' i prou, sense article, el qual sols és
acceptable en els casos concrets en què ens referim al tossal, però no a
l’entorn. 'Anem a Penyagolosa', 'Els boscos de Penyagolosa'; però 'Des d’ací
es veu el Penyagolosa nevat'".
L'obra s'ha dedicat a Miquel Peris i Segarra en l'homenatge al centenari del seu naixement. El poeta també va fitar Penyagolosa amb la seua mirada creativa, "una relació constant i amorosa durant
tota la vida", hi assenyala Vicent Pitarch, tot recordant la seua vessant d'excursionista. "D’aquelles vivències ens va llegar el preciós
poema, sense títol, que comença amb el vers Baixava per la Teixera.
D’altra banda, dels intents que hi havia hagut d’explicar el significat
de 'Penyagolosa', a ell li agradava especialment el de ‘penya colossal’,
una simple fantasia".
Els qui ens hem familiaritzat amb aquells paisatges impressionants,
agrests i captivadors, sabem que la seua diversitat, no solament
botànica i biològica sinó també paisatgística és una meravella. Per la
seua banda, la majestuositat del cim ofereix un munt de perspectives,
que van des de l’ascensió suau a partir de la Banyadera, per exemple,
fins a la contemplació impactant dels seus cingles.
Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada